Crisomeloïdeus
Chrysomeloidea  | |
|---|---|
 Escarbat de la patata Leptinotarsa decemlineata | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Subordre | Polyphaga |
| Superfamília | Chrysomeloidea Latreille, 1802 |
| Nomenclatura | |
| Nom zoològic coordinat amb | Chrysomelidae, Chrysomelinae, Chrysomelini i Chrysomelina |
Els crisomeloïdeus (Chrysomeloidea) són una gran superfamília de coleòpters polífags. N'hi ha desenes de milers d'espècies, la majoria dins les famílies Cerambycidae i Chrysomelidae. La majoria s'alimenten de matèria vegetal, tant en estat larvari com quan són adults i nombroses espècies són plagues agrícoles o forestals.
Característiques
La principal característica d'aquesta superfamília són els seus tarsos criptopentàmers, és a dir, compostos per cinc segments, però el penúltim d'ells és molt petit i queda més o menys ocult en el tercer, que és gran, bilobulat i aplanat.
Història natural
Es tracta de coleòpters eminentment fitòfags. Moltes larves de cerambícids es desenvolupen a l'interior de la fusta, i poden produir danys en arbres o fusta posada en obra; els adults poden ser florícoles o simplement no s'alimenten. La majoria dels crisomèlids viuen, tant en estat larvari com adult, a costa de vegetació herbàcia o fulles d'arbres, i poden atacar plantes cultivades i causant plagues; algunes espècies són temibles defoliadors; altres (Bruchinae) són importants plagues de cereals emmagatzemats, ja que es desenvolupen a l'interior de les llavors.
Taxonomia
La superfamília Chrysomeloidea inclou les següents famílies i subfamílies:[1]
- Família Oxypeltidae Lacordaire, 1868
- Família Vesperidae Mulsant, 1839
- Subfamília Philinae Thomson, 1861
- Subfamília Vesperinae Mulsant, 1839
- Subfamília Anoplodermatinae Guérin-Méneville, 1840
- Família Disteniidae Thomson, 1861
- Família Cerambycidae Latreille, 1802
- Subfamília Parandrinae Blanchard, 1845
- Subfamília Prioninae Latreille, 1802
- Subfamília Lepturinae Latreille, 1802
- Subfamília Spondylidinae Audinet-Serville, 1832
- Subfamília Necydalinae Latreille, 1825
- Subfamília Dorcasominae Lacordaire, 1868
- Subfamília Apatophyseinae Lacordaire, 1869
- Subfamília Cerambycinae Latreille, 1802
- Subfamília Lamiinae Latreille, 1825
- Família Megalopodidae Latreille, 1802
- Subfamília Megalopodinae Latreille, 1802
- Subfamília Palophaginae Kuschel and May, 1990
- Subfamília Zeugophorinae Böving and Craighead, 1931
- Família Orsodacnidae Thomson, 1859
- Subfamília Orsodacninae Thomson, 1859
- Subfamília Aulacoscelidinae Chapuis, 1874
- Família Chrysomelidae Latreille, 1802
- Subfamília Sagrinae Leach, 1815
- Subfamília Bruchinae Latreille, 1802
- Subfamília Donaciinae Kirby, 1837
- Subfamília Criocerinae Latreille, 1804
- Subfamília Chrysomelinae Latreille, 1802
- Subfamília Galerucinae Latreille, 1802
- Subfamília Lamprosomatinae Lacordaire, 1848
- Subfamília Cryptocephalinae Gyllenhal, 1813
- Subfamília Eumolpinae Hope, 1840
- Subfamília Spilopyrinae Chapuis, 1874
- Subfamília Synetinae LeConte and Horn, 1883
- Subfamília Protoscelidinae † Medvedev, 1968
Alguns especialistes han suggerit treure els Cerambycidae i famílies relacionades (Disteniidae, Oxypeltidae, i Vesperidae) de Chrysomeloidea per crear una superfamília separada "Cerambycoidea" (p.e.,[2]), però no hi ha l'evidència que aquest nou grup sigui monofilètic.
Referències
