Casa Vicenç Ferrer
 |
 | |
| 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.38°N,2.18°E / 41.38; 2.18 | |
La Casa Vicenç Ferrer és un edifici situat als carrers del Comerç, de la Ribera i Antic de Sant Joan de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2] Durant molts anys fou la seu de la societat Vicenç Ferrer i Cia[3] (després Compañía Anónima Vicente Ferrer), dedicada a la venda al major de productes químics i farmacèutics, i actualment acull un supermercat Aldi.[4]
Descripció
Consta de planta baixa, quatre pisos i terrat.[1] Malgrat que hi ha tres escales de veïns, no es pot parlar de tres edificis separats perquè a la planta baixa el local comercial és únic, amb planta lliure sense cap divisòria, i al primer pis hi ha un habitatge singular que ocupa la meitat i té una escala pròpia d'accés i disposava de capella i dues tribunes.[1]
Les obertures segueixen els mateixos eixos verticals i marquen un ritme regular. A la planta baixa les portes, que poden correspondre a les diferents escales de veïns o a locals comercials, són allindades i estan emmarcades per una motllura i un petit relleu al centre de la llinda. El parament en aquesta planta dibuixa línies horitzontals amb relleu i hi ha pilastres decorades amb cassetons. A partir del primer pis, totes les obertures donen a balcons: els del primer i segon pis són correguts i en el tercer i quart hi ha una combinació de balcons correguts i individuals. Aquests tenen la llosana de pedra motllurada i la barana de ferro forjat; en el cas dels balcons correguts s'intercalen trams on el treball del ferro forjat és major amb motius vegetals i florals. Destaca la cantonada dels carrer del Comerç i de la Ribera on, al primer pis, hi ha una tribuna de ferro forjat molt treballat. Al primer pis de la façana del carrer Antic de Sant Joan també hi ha una petita galeria metàl·lica però no tant ornamentada.[1]
Els balcons reposen sobre mènsules, algunes més ornamentades que altres, i on cal destacar les quatre que aguanten la balconada principal al centre de la façana del carrer Comerç que representen caps d'indi que sostenen una clau entre les dents.[4] Les obertures són de llinda emmarcades per una motllura i la llinda decorada amb un relleu que es fan més senzills a mesura que es guanya alçada fins a arribar a l'últim pis que no hi ha cap relleu. Algunes portes estan emmarcades per pilastres amb capitell decorat. Les obertures estan protegides per persianes de llibret de fusta.[1]
Les façanes estan coronades per un fris on s'obren respiralls alternats amb mènsules on es recolza una cornisa de gran voladís. Sobre aquesta cornisa hi ha el mur massís de tancament del terrat que en alguns punts està decorat amb palmetes.[1]
El parament dels murs està dividit en franges verticals on s'alternen dos tipus de decoració:[1]
- Mur llis, arrebossat i pintat, amb l'única decoració d'unes pilastres al quart pis, entre les obertures, que reposen sobre mènsules amb relleus decoratius.[1]
- Mur decorat amb línies horitzontals. Al primer pis l'espai entre obertures està decorat amb pilastres amb cassetons. Al segon i tercer pis hi ha pilastre d'ordre gegant amb capitell corinti i, les del centre del carrer del Comerç, tenen el fus decorat amb relleus. A l'últim pis hi ha pilastres similars a les dels altres trams de mur però sense les mènsules.[1]
A la façana del carrer Antic de Sant Joan, tota aquesta riquesa decorativa està molt simplificada.[1]
Història
El 1886, l'adroguer Vicenç Ferrer i Garriga (†1908), originari de Tossa de Mar,[5] va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa[6] en els solars designats amb les lletres B i C en el Plano de Urbanización del Parque,[1] traçat el 1872 per Josep Fontserè i Mestre (vegeu Urbanització del Born).
Entre 1912 i 1915, el seu fill Vicenç Ferrer i Bertrand (1878-1924)[5] va encarregar a l'arquitecte Salvador Vinyals un altre edifici, avui desaparegut, al xamfrà de la plaça de Catalunya amb la Ronda de Sant Pere,[7] enderrocat el 1968 per a l'ampliació d'El Corte Inglés.[8][9]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Casa Vicente Ferrer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Vicente Ferrer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 208.
- ↑ 4,0 4,1 Santos, Inma. «Los cuatro jefes indios de la calle del Comerç». Metropoli Abierta, 15-05-2022.
- ↑ 5,0 5,1 Adam Auger i Fuentes Milà, 2008, p. 31.
- ↑ «Vicente Ferrer. Comerç (60), Ribera (2) i Antic de Sant Joan (7). Construir casa». Q127 Foment 330 O. AMCB, 06-10-1886.
- ↑ «Vicente Ferrer. Plaça de Catalunya 12 xamfrà Ronda de Sant Pere (2). Enderrocar una casa per construir en el solar resultant una altra de nova planta de soterranis, baixos, cinc pisos i departaments de servei al terrat». Q127 Eixample 13743/1912. AHCB, 1912-1915.
- ↑ Adam Auger i Fuentes Milà, 2008, p. 35.
- ↑ «Casa Vicente Ferrer – Casa Vicenç Ferrer» (en castellà). La Barcelona de antes. Jesús Fraiz. Arxivat de l'original el 2023-02-23.
Bibliografia
- Adam Auger, Sandra; Fuentes Milà, Sergio «Gènesi i erecció de la nova església parroquial de Sant Llorenç de Das (1901-1903)». Ker. Revista del grup de recerca de Cerdanya, 12, setembre 2008, pàg. 28-40.
Enllaços externs
- «Casa Vicenç Ferrer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.