Casa-fàbrica Bertran
41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.38748°N,2.17761°E / 41.38748; 2.17761 |
La casa-fàbrica Bertran és un edifici situat al carrer de Sant Pere més Baix, 35 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
Es tracta d'un edifici del segle xviii, amb els baixos força modificats i la resta de la façana revestida amb un estucat de color rosa.. Els balcons del principal han estat convertits en finestres, tot perdent les baranes de ferro forjat i les llosanes d'obra que encara es conserven als dos pisos superiors. Les obertures tenen brancals i llindes de pedra de Montjuïc motllurada, i el ràfec amb tortugada queda enllaçat amb la de l'edifici veí del núm. 37 (vegeu casa Vinyals de la Torre).[1]
Història
El 1716, Gertrudis Muxiga i Llusàs, filla i hereva del donzell Antoni Muxiga i Ginebreda i esposa del mercader Josep Duran i Móra,[2] va establir en emfiteusi al mestre de cases Rafael Bertran i Tap una finca als carrers de Sant Pere més Baix i Sant Pere Mitjà.[3] Aquest morí el 1722,[4] i la propietat va passar a mans del seu germà Pere,[5] autor de la Caserna de Sant Agustí Vell i del Convent de Sant Agustí Nou.[6] A la mort d'aquest el 1751, el seu patrimoni fou heretat pel seu fill Pere Bertran i Pahissa, també mestre de cases,[7] que va morir el 1782, deixant com a hereu el seu germà Miquel.[8]
El 1796, el seu fill Francesc Bertran i Cortada, fabricant d'indianes, va demanar permís per a obrir una finestra al segon pis del carrer de Sant Pere més Baix,[9] i novament el 1797 per a obrir un portal i una finestra al carrer de Sant Pere Mitjà.[10][11] El 1815, va demanar permís per a reedificar el cos d'aquest darrer carrer, segons el projecte del mestre de cases Ponç Camps,[12] i novament el 1818 per a tapiar la porta del magatzem al carrer de Sant Pere més Baix.[13][11] El 1819 va presentar un projecte de reforma de la façana d'aquest darrer carrer,[14][11] i el 1822 va demanar permís per a eixamplar-hi una finestra enreixada.[15] El 1824, va demanar per a convertir una finestra en porta a la «quadra» que tenia llogada al carrer de Sant Pere Mitjà.[16][11]
A la seva mort, la propietat passà a mans del seu fill Josep Bertran i Ros, que el 1832 va demanar permís per a transformar les golfes al carrer de Sant Pere més Baix en un tercer pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Vilar,[17][11] i novament el 1833 per a reformar-ne la façana, segons el projecte del mateix autor.[18][11] El 1845, va vendre la propietat per 25.200 lliures al coronel graduat d'Infanteria Fèlix Maria Robertí i Teixidor,[19] que el 1851 la va donar en dot a la seva afillada Francesca de Borja Trobada, casada amb Francesc Artigas i Esteve,[20] i després passaria a mans de les seves filles Clementina i Dolors Artigas i Trobada.[11]
Segons la guia El Consultor del 1857, al carrer de Sant Pere més Baix hi havia el despatx de la fàbrica d'estampats de Joan Portabella a Vic,[21] i al de Sant Pere Mitjà la fàbrica de teixits d'Antoni Morante.[22][11] En una altra guia del 1864 hi figurava el despatx de la fàbrica d'estampats de Manuel Bertran a Sant Feliu de Llobregat: Bertran Manuel; fábrica de estampados de algodon; especialidad en indianas de luto y fondo blanco para camisas. Se sirven pedidos á todos puntos c. Baja S. Pedro, 35. La fábrica, montada a la altura de las principales de su clase, se halla situada en S. Felio de Llobregat.[23]
A principis del segle xxi, el cos del carrer de Sant Pere Mitjà va ser enderrocat i reedificat de nova planta, el que va motivar una intervenció arqueològica.[24]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Oliva i Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Edicions de la Universitat de Lleida, 2001, p. 113-114.
- ↑ AHPB, notari Josep Ferran, manual 853/47, f. 90v-96, 14-5-1716.
- ↑ Arranz, 1991, p. 39-40.
- ↑ AHPB, notari Josep Ferran, 19-11-1722.
- ↑ Arranz, 1991, p. 37-41.
- ↑ Arranz, 1991, p. 41.
- ↑ Arranz, 1991, p. 43.
- ↑ «Francisco Bertran. Comerciant. Sant Pere Més Baix. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-74/1796-174. AHCB, 25-11-1796.
- ↑ «Francisco Bertran. Comerciant. Sant Pere Mitjà. Cases. Obrir un portal i una finestra». C.XIV Obreria C-77/1797-174. AHCB, 14-10-1797.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Mitjà. Casa. Reedificar la façana i obrir i variar alguna porta». C.XIV Obreria C-107/1815-047. AHCB, 11-07-1815.
- ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Més Baix. Magatzem. Tancar la porta». C.XIV Obreria C-112/1818-094. AHCB, 29-10-1818.
- ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Més Baix 7. Casa. Convertir dues finestres en balcons». C.XIV Obreria C-114/1819-067. AHCB, 03-08-1819.
- ↑ «Francesc Beltran. Sant Pere Més Baix 7. Casa. Eixamplar una finestra enreixada». C.XIV Obreria C-119/1822-044. AHCB, 10-04-1822.
- ↑ «Francesc Bertran. Sant Pere Mitjà. Casa-fàbrica. Convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-122/1824-066. AHCB, 14-06-1824.
- ↑ «José Bertran i Ros. Advocat. Sant Pere Més Baix 7. Quarter 2». C.XIV Obreria C-112/1832-13. AHCB, 01-09-1832.
- ↑ «José Bertran i Ros. Advocat de la reial Audiència. Sant Pere Més Baix». C.XIV Obreria C-114/1833-14. AHCB, 08-03-1833.
- ↑ APHB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/23, f. 381-382, 9-12-1845.
- ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/40, f. 477-483, 31-3-1851.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 206, 312, 317.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 192, 316.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 73.
- ↑ «Carrer Sant Pere Mitjà 20». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 202-206. ISBN 978-84-9156-216-0.