Còmic d'esports
El còmic d'espors constitueix un dels gèneres en els quals pot dividir-se la producció de còmics.
Característiques
- Importància de l'acció.
- Extensió generalment llarga.
Història
Durant la dècada de 1950, va ser molt famosa a Xile la revista Barrabases, tant per la seva sèrie de capçalera creada per Guido Vallejos, com pels personatges de Themo Lobos (Cicleto, Ñeclito o Máximo Chambónez).
En els Països Baixos va aparèixer Kick Wilstra de Henk Sprenger,[1] mentre a la revista belga Tintin, Jean Graton publica relats breus inspirats en la vida real de diversos esportistes, recreant les històries de ficció del pilot Michel Vaillant (1957) i el món de les carreres d'automòbils.
Kyojin no Hoshi (1966) d'Ikki Kajiwara i Noboru Kawasaki, publicada en Weekly Shonen Magazine s'allunyava del beisbol real per endinsar-se en una fantasia amb seqüències molt dramàtiques. Al poc i a Espanya, José Peñarroya creava la seva sèrie Pepe, "el incha", on satiritzava el fanatisme esportiu.[2]
En 1974, es començava a publicar la popularíssima Eric Castel. A Mèxic es publiquen revistes com Chivas Chivas Ra Ra Ra.
A la dècada de 1980 es va començar a publicar Captain Tsubasa a Weekly Shonen Magazine que aviat es va adaptar a l'anime.
Ozeluí retrata les humorístiques peripècies d'un futbolista aficionat a Curro Corner (1992).
Referències
- ↑ Kousemaker, Kees a La aportación neerlandesa a los cómics per a la Historia de los Comics, volumen IV, fascícle 46, Editorial Toutain, Barcelona, 1983, pp. 1261 a 1269.
- ↑ Guiral (11/2007), p. 183.
Bibliografia
- GUIRAL, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986). Colección Magnum nº 7. Barcelona: Ediciones El Jueves, S. A., 11/2007. Depósito Legal: B-50353-2007. ISBN 978-84-9741-589-7.