Biringuccita
Biringuccita | |
---|---|
Fórmula química | Na₂B₅O₈(OH)·H₂O |
Epònim | Vannoccio Biringuccio |
Localitat tipus | Larderello, Pomarance, Província de Pisa, Toscana, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.EC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.EC.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/C.04 |
Dana | 26.5.7.1 |
Heys | 9.1.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 11,19Å; b = 6,56Å; c = 20,76Å; β = 93,89° |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,496 nβ = 1,539 nγ = 1,557 |
Birefringència | δ = 0,061 |
Angle 2V | mesurat: 62°, calculat: 64° |
Dispersió òptica | relativament feble |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1961 |
Símbol | Bgc |
Referències | [1] |
La biringuccita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en honor de l'italià Vannoccio Biringuccio (1480–1538/9), alquimista, metal·lúrgic, polític, director de mina i el fundició; autor de Pirotechnia, un manual sobre el treball dels metalls publicat l'any 1540.
Característiques
La biringuccita és un borat de fórmula química Na₂B₅O₈(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls diminuts i microcristalls en forma de raïm; també en masses terrosses.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la biringuccita pertany a «06.EC - Filopentaborats» juntament amb els següents minerals: nasinita, gowerita, veatchita, volkovskita, tuzlaïta, heidornita i brianroulstonita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1961 a Larderello, Pomarance, a la província de Pisa (Toscana, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada, on es troba en forma d'escates en canonades en un camp geotèrmic, associada a altres minerals com: nasinita, thenardita, orpiment i quars.