Alfonso María Dastis Quecedo
  | |
| Nom original | (es) Alfonso Dastis |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 octubre 1955 (68 anys) Jerez de la Frontera (Província de Cadis) |
| Ambaixador d'Espanya a Hongria | |
| 11 octubre 2022 – ← Anunciada Fernández de Córdova | |
| Ambaixador d'Espanya a Itàlia | |
| 7 setembre 2018 – 11 octubre 2022 ← Jesús Gracia Aldaz – Miguel Ángel Fernández-Palacios → | |
 Ministre d'Afers Exteriors i Cooperació | |
| 4 novembre 2016 – 7 juny 2018 ← José Manuel García-Margallo y Marfil – Josep Borrell i Fontelles → | |
| Representant permanent d'Espanya davant la Unió Europea | |
| 21 desembre 2011 – 4 novembre 2016 ← Luis Planas Puchades – Juan Pablo García-Berdoy → | |
| Ambaixador d'Espanya als Països Baixos | |
| 26 juny 2004 – 31 agost 2007 ← Carlos Manuel de Benavides y Salas – Joan Prat i Coll → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid Colegio Nuestra Señora del Pilar (es)  Padre Luis Coloma High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític, advocat |
| Partit | independent |
| Participà en | |
| 23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
Premis
| |
 | |
 | |
Alfonso María Dastis Quecedo (Jerez de la Frontera, 5 d'octubre de 1955), diplomàtic i polític espanyol, va ser ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya entre 2016 i 2018.
Biografia
Va néixer a Jerez de la Frontera (Cadis, Andalusia) l'any 1955.[1][2]
És llicenciat en Dret i el 1983 va ingressar a la carrera diplomàtica al Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya com a director-cap de la Secció de Política Jurídica Internacional a la Secretaria General Tècnica i, més endavant, com a assessor jurídic a l'Assessoria Jurídica Internacional. El 1985 va entrar, com a assessor executiu, al gabinet del ministre d'Afers Exteriors, Francisco Fernández Ordóñez, i el 1986 va ser vocal assessor a la Subdirecció General de Coordinació Comunitària per Afers Jurídics.[1][2]
Entre 1987 i 1994 va ser agent temporal al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, secretari a la Missió Permanent d'Espanya davant les Nacions Unides (Nova York) i conseller en la Representació Permanent d'Espanya davant l'Organització de les Nacions Unides (Nova York).[1][2]
Va ser vocal assessor a la Direcció General de Coordinació Jurídica i Institucional i a la Subdirecció General de Coordinació per Afers Jurídics de la Unió Europea entre 1994 i 1996, quan va ser designat vocal assessor al gabinet del president del Govern d'Espanya, José Maria Aznar.[1][2]
L'any 2000 va dirigir la Unitat de Recolzament del Comité Organitzador de la Presidència Espanyola de la Unió Europea. El 2002 va ser nomenat secretari general d'Afers Europeus d'Espanya. El 2004 va passar a ser vocal assessor al Gabinet Tècnic del subsecretari d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya i al mateix any va ser designat ambaixador espanyol al Regne dels Països Baixos. El 2007 va tornar a ser vocal assessor al Gabinet Tècnic del subsecretari i el 2008 va ser nomenat subdirector general d'Afers Institucionals de la Unió Europea al ministeri.[1][2][3]
El 2010 es va convertir en coordinador COREPER a la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea (Brussel·les) i el 2012 en ambaixador permanent d'Espanya davant la UE.[1][2][3]
El 4 de desembre de 2016 es va convertir en ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya.[1][2][4]
La tardor del 2017 va dir en una entrevista amb la BBC que el castellà no s'ensenyava a les escoles de Catalunya i que la violència policial durant el referèndum de l'1 d'octubre eren "fake news" o "alternative facts".[5] Poc després fou oficialment reprovat pel Congrés dels Diputats per haver mentit pública i deliberadament.[6] Fou nomenat ambaixador d'Espanya a Itàlia el 7 de setembre de 2018.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Alfonso María Dastis Quecedo» (en castellà). Govern d'Espanya. [Consulta: 7 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Biografia d'Alfonso María Dastis Quecedo» (en castellà). Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya. Arxivat de l'original el 28 d'abril 2015. [Consulta: 7 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 EFE. «Alfonso Dastis: un diplomático con experiencia en la UE para sustituir a Margallo» (en castellà). Eldiario.es, 03-11-2016. [Consulta: 4 novembre 2016].
- ↑ «Reial Decret 417/2016. de 3 de novembre, pel qual es nomenen ministres del Govern.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 267, 04-11-2016, pàg. 76.637.
- ↑ «Sorpresa en la BBC con Dastis por cuestionar las fotos de la brutalidad policial». [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ «El Congrés reprova Dastis per dir que no s'ensenya el castellà a l'escola catalana». El País. [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ «El Gobierno aprueba el nombramiento de Dastis como embajador en Italia y nombra a Santiago Cabanas para Washington». [Consulta: 12 novembre 2018].
Enllaços externs
- Perfil d'Alfonso Dastis Quecedo al web del Govern d'Espanya
- Biografia d'Alfonso Dastis Quecedo al web del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya Arxivat 2015-04-28 a Wayback Machine.
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidenta del Govern | ||
| Ministres | Alfonso Dastis (Exteriors) • Rafael Catalá (Justícia) • María Dolores de Cospedal (Defensa) • Cristóbal Montoro (Hisenda i Funció Pública) • Juan Ignacio Zoido (Interior) • Íñigo de la Serna (Foment) • Íñigo Méndez de Vigo (Educació, Cultura i Esport) • Fátima Báñez (Ocupació i Seguretat Social) • Álvaro Nadal (Energia, Turisme i Agenda Digital) • Isabel García Tejerina (Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient) • Soraya Sáenz de Santamaría (Presidència i Administracions Territorials) • Luis de Guindos (Economia, Industria i Competitivitat) • Dolors Montserrat (Sanitat, Serveis Socials i Igualtat) | |
| Portaveu | ||
Govern anterior I Govern Rajoy · Govern següent Govern Sánchez | ||
