161 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 161 aC (clxi aC) |
| Islàmic | 806 aH – 805 aH |
| Xinès | 2536 – 2537 |
| Hebreu | 3600 – 3601 |
| Calendaris hindús | -105 – -104 (Vikram Samvat) 2941 – 2942 (Kali Yuga) |
| Persa | 782 BP – 781 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 90 |
| Ab urbe condita | 593 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC | |
| Anys | |
| 164 aC 163 aC 162 aC - 161 aC - 160 aC 159 aC 158 aC | |
El 161 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Messal·la i Estrabó o també any 593 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «161 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Síria Palestina
- En el curs de la revolta dels Macabeus, Bàquides, un estrateg enviat per Demetri I Soter, rei selèucida, va a Jerusalem amb un exèrcit i reposa com a Summe Sacerdot a Alcimus, al que els Macabeus no havien acceptat un any abans (162 aC).[2]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Marc Valeri Messal·la i Gai Fanni Estrabó. El seu consolat es va destacar pel decret senatorial que prohibia la residència dels retòrics grecs a Roma.[3]
- S'estrenen les obres Eunuchus (L'eunuc) als Megalènsia, quan és edil curul Luci Postumi Albí i Phormio, als Jocs romans, les dues del dramaturg Terenci.[4]
- El cònsol Estrabó proposa i fa aprovar una llei anomenada Lex Fannia sumptuaria que posa limitacions a les despeses que es podien fer en els banquets que se celebraven durant els Megalènsia o altres festivitats.[5]
- Enviats de Judes Macabeu conclouen un tractat d'amistat romà-jueu amb el Senat romà.[6]
Naixements
- Cleòpatra III, reina d'Egipte (data aproximada).[7]
- Demetri II Nicàtor (el Victoriós), rei selèucida.[8]
Necrològiques
- Nicanor, general selèucida. Avança des de Jerusalem cap a Bethoron, mentre Judes Macabeu acampa en un lloc proper. Té lloc una batalla decisiva el 13 d'Adar, i Nicanor és totalment derrotat. Mor en la batalla, i també quasi tots els homes del seu exèrcit.[9]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 1 Macabeus, VII, 8-10
- ↑ Aulus Gel·li. Les nits àtiques II, 24; XV,5
- ↑ Terenci. Comèdies: vol I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1936, p. X (introducció).
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, X, 71
- ↑ Smith, William (ed.). «Judas Maccabaeus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 4
- ↑ Apià. Història de Roma: Síria i Pàrtia, XII, 67
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XII, 10
