Àrees protegides de Geòrgia

La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) cataloga a Geòrgia 10 zones protegides que cobreixen 5.831 km², el 8,33% del territori, a més de 153 km² d'àrees marines, el 0,67% dels 22.907 km² que pertanyen al país. D'aquestes, 1 és un parc nacional (Parc nacional de Kòlkheti) i 9 són reserves naturals estrictes.^[1] Per la seva banda, l'Agency of Protected Areas de Geòrgia^[2] cataloga 10 parcs nacionals (8 aprovats pel parlament el 2003 i 1 el 2007, Algeti) que cobreixen una àrea de 3.493 km², 14 reserves naturals estrictes que cobreixen una àrea de 1.406 km², 19 reserves naturals controlades, que cobreixen 598 km², 40 monuments naturals protegits que cobreixen 2.941 ha i 2 paisatges protegits (Tutxètia i Kintrishi) amb fins ecoturístics que abasten 377 km².

Nom	Regió	Municipi	Creat	Coordenades	Superfície	Categoria UICN
Reserva natural estricta de Babàneuri	Kakhètia	Municipi d'Akhmeta	2003	42° 05′ 15″ N, 45° 23′ 55″ E / 42.08750°N,45.39861°E / 42.08750; 45.39861	15.16 km²	Ia
Reserva natural estricta de Bàtsari	Kakhètia	Municipi d'Akhmeta	2003	42° 14′ 41″ N, 45° 15′ 06″ E / 42.24472°N,45.25167°E / 42.24472; 45.25167	55.48 km²	Ia
Reserva natural estricta de Bitxvintà-Miusseri	Abkhàzia	Districte de Gagra i Districte Gudauta	1965	43° 10′ 27″ N, 40° 25′ 32″ E / 43.17417°N,40.42556°E / 43.17417; 40.42556	75.33 km²	Ia
Reserva natural estricta de Bòrdjomi	Samtskhé-Djavakheti	Municipi de Bòrdjomi	1929	41° 49′ 39.1″ N, 43° 16′ 01″ E / 41.827528°N,43.26694°E / 41.827528; 43.26694	237.5 km²	Ia
Reserva natural estricta de Kíntrixi	Adjària	Municipi de Kobúleti	1959	41° 44′ 57″ N, 42° 02′ 04″ E / 41.74917°N,42.03444°E / 41.74917; 42.03444	55.86 km²	Ia
Reserva natural estricta de Kobúleti	Adjària	Municipi de Kobúleti	1998	41° 51′ 47″ N, 41° 48′ 09″ E / 41.86306°N,41.80250°E / 41.86306; 41.80250	5.7 km²	Ia
Reserva natural estricta de Lagòdekhi	Kakhètia	Municipi de Lagòdekhi	1912	41° 54′ 00″ N, 46° 20′ 00″ E / 41.90000°N,46.33333°E / 41.90000; 46.33333	356.98 km²	Ia
Reserva natural de Líakhvi	Xida Kartli	Municipi d'Akhalgori	1977	42° 23′ 05″ N, 44° 15′ 04″ E / 42.38472°N,44.25111°E / 42.38472; 44.25111	120.22 km²	Ia
Reserva natural estricta de Mariàmdjvari	Kakhètia	Municipi de Sagarejo	1935	41° 46′ 07″ N, 45° 22′ 38″ E / 41.76861°N,45.37722°E / 41.76861; 45.37722	18.41 km²	Ia
Reserva natural estricta de Pskhú-Gumisti	Abkhàzia	Districte de Sukhumi	1941	43° 20′ 44″ N, 41° 00′ 29″ E / 43.34556°N,41.00806°E / 43.34556; 41.00806	733.48 km²	Ia
Reserva natural estricta de Ritsi	Abkhàzia	Districte de Gudauta	1930	43° 29′ 24″ N, 40° 37′ 04″ E / 43.49000°N,40.61778°E / 43.49000; 40.61778	311.0 km²	Ia
Reserva natural estricta de Satàplia	Kakhètia	Municipi d'Akhmeta	1935	42° 18′ 58.2″ N, 42° 40′ 21.6″ E / 42.316167°N,42.672667°E / 42.316167; 42.672667	6.04 km²	Ia
Reserva natural de Túixeti	Kakhètia	Municipi d'Akhmeta	2003	42° 22′ 53.6″ N, 45° 36′ 46.2″ E / 42.381556°N,45.612833°E / 42.381556; 45.612833	231.51 km²	Ia
Reserva natural estricta de Vaixlòvani	Kakhètia	Municipi de Dedoplistskaro	1935	41° 09′ 17.5″ N, 46° 32′ 49.6″ E / 41.154861°N,46.547111°E / 41.154861; 46.547111	176.12 km²	Ia

• Parc nacional de Kòlkheti, 289 km², regió de la Còlquida, a Geòrgia occidental, entre la costa de la mar Negra i la conca del llac Paliastomi.^[3]
• Parc nacional de Borjomi-Kharagauli, 851 km², al Caucas Menor, centre de Geòrgia.^[4]
• Parc nacional de Túixeti, a la muntanyosa regió de Túixeti, al nord-est de país. Paisatge protegit de prats, pins i bedolls, amb el lleopard persa, ossos, cabres salvatges, falcons i llops.^[5]
• Parc nacional de Vaixlòvani, 251 km², sud-est de Geòrgia, clima sec, boscos de mata baixa a la conca del riu Alazani, que desemboca a la mar Càspia. Inclou la reserva natural de Vashlovani i 3 monuments naturals, la gorja de l'Àguila,^[6] els volcans de fang de Takhti-Tepa^[7] i el bosc de la llera d'inundació de Kaklisyure Alazani.^[8]
• Parc nacional de Mtírala, 157 km², al sud-oest del Caucas Menor, entre la mar Negra i les muntanyes d'Adjària. Bosc mixt humit de la Còlquida en una de les regions més humides d'Europa (1500–2000 mm que de vegades superen els 4000 mm) amb castanyers i faigs orientals, rododendres, llorers-cirers i boixos còlquics. Ossos, cérvols i cabres salvatges.^[9]
• Parc nacional d'Algeti, 68 km², sud-est de Geòrgia, part superior de la vall Algeti, a sud de la serra volcànica de Trialeti, al Caucas Menor, que culmina en la muntanya Shaviklde, de 2.850 m. El parc es va crear per protegir els límits orientals de la pícea de l'Àsia Menor i l'avet del Caucas i el seu límit més alt és la muntanya Kldékari, aproximadament uns 2.000 m.^[10]
• Parc nacional de Kazbegi, 90 km², al nord del Caucas, a 150 km de Tbilissi, a la conca del riu Tergi, entre 1.400 i 4.100 m, molt agresta i muntanyosa, amb pins (Pinus sosnowskyi), bedolls i ginebres, entre 105 espècies d'arbres i arbustos. N'hi ha cabres salvatges i llops i diversos monuments històrics.^[11]
• Parc nacional de Tbilissi, 243 km², a la serra de Seguramo (1.380 m), al nord de Tbilissi i a l'est del riu Aragvi, afluent del riu Kura, formada per gres, argiles i conglomerats, amb boscos caducifolis de carpes, roures, aurons i faigs, travessada per la carretera entre Tbilissi i Tianeti. N'hi ha cérvols, ossos, guineus i xacals.^[12]
• Parc nacional de Javakheti, 162 km², creat el 2011, al sud de Geòrgia, a la frontera amb Armènia i Turquia. Conté muntanyes volcàniques, estepes herbàcies, prats alpins i llacs a l'altiplà de Javakheti, entre ells, el llac Paravani, però també Khanchali, Bugdasheni, Kartsakhi, Madatapa i Sulda. Arriba als 3.300 m al mont Gran Abuli. Boscos de bedolls. Nombrosos monuments històrics.^[13]
• Parc nacional de Mathàkhela, 109 km², a la regió de Adjària, al sud-oest, a la conca del riu Mathàkhela. La major part són boscos verges mixtos del tipus Còlquida dominats per bedolls, amb faigs, castanyers, roures i pícies.^[14]
• Parc nacional de Pxav-Khevsúreti. Forma part d'una immensa àrea de protecció del Caucas oriental, que uniria els parcs de Túixeti i Kazbegi, amb 1.174 km².^[15][16]

A Geòrgia n'hi ha 2 llocs Ramsar (aiguamolls d'importància internacional) que ocupen una superfície conjunta de 34.480 ha.

• Aiguamolls del centre de Kolkheti, 337 km², 42° 12'N 41° 42'E. Reserva estatal i reserva natural. Plana costanera al·luvial, tallada per rius amb extensos aiguamolls i llacs, al costat de la ciutat de Poti, a la costa central. Flora i fauna endèmiques, amb espècies d'aiguamolls i torberes, canyissars i estuaris salobres amb plantes halòfites. Nombroses aus, entre elles el àguila pescadora i l'àguila marina europea.^[17]
• Ispani Miri, 770 ha, 41° 52'N 41° 50'E. Reserva natural a Adjària. A la costa sud, aiguamolls, pantans i torberes arbrades. Vegetació d'Sphagnum i llisos. Aus com l'àguila pescadora. Poblat des de l'edat de bronze.^[18]